Bon dia campeona¡¡¡¡
Hem començat l'unitat didàctica de l'escalfament i les proves físiques. En els documents adjunts trobaras la teoria per estudiar ( Més desenvolupada ) o bé pots mirar aquesta.
TEORIA
Recorda que m'has de fer la fitxa de recollida de resultats.
L’ESCALFAMENT
Definició
d’escalfament?
Podem
definir l’escalfament com una preparació prèvia a la pràctica esportiva per tal
de poder-la realitzar en les millors condicions. És un conjunt d'exercicis que es realitzen abans de la pràctica esportiva.
Objectius
de l’escalfament?
L’escalfament
pretén assolir dos objectius fonamentals:
1.
Millorar el rendiment de l’activitat que s’està a punt de realitzar.
Els
exercicis d’escalfament ajuden a obtenir millors resultats en la pràctica
esportiva fonamental. Per posar-ne un exemple: seria impossible que Carl Lewis,
campió olímpic en diverses ocasions, afrontes una carrera de velocitat
immediatament després d’aixecar-se del llit; o que Alberto Contador, campió de
ciclisme, intentes guanyar una cursa contra rellotge sense haver preparat el
seu organisme durant una bona estona.
2.
Disminuir el risc de sofrir una lesió.
Tots hem
sentit que, de vegades, alguns esportistes pateixen lesions mentre realitzen
una activitat esportiva. Si, a més, la musculatura de la persona està freda,
les possibilitats de lesió són molt més elevades.
Un
escalfament adequat farà disminuir la possibilitat de sofrir una lesió, ja que
provoca un augment de la temperatura que facilita el moviment muscular.
Efectes
que produeix l’escalfament en l’organisme?
1.
S’activa la funció del cor i l’aparell circulatori (artèries, venes i
capil•lars).
El cor
batega més de pressa i els batecs són més potents, així circula més sang pels
vasos sanguinis i arriba més oxigen als músculs.
2.
S’incrementa la funció de l’aparell respiratori.
Es respira
més ràpid i més profundament. Els pulmons capten més aire de l’exterior i, per
tant, l’organisme en pot extreure més oxigen.
3. Augmenta
la temperatura corporal i, així, la musculatura es mou amb més
facilitat.
Normes a
seguir per realitzar un escalfament correcte.
Quan
practiquis el teu escalfament has de tenir en compte les consideracions
següents:
• L’escalfament
ha de ser suau i progressiu. No ha de ser intens per¬què no provoqui fatiga.
D’aquesta manera complirà l’objectiu d’ajudar a realitzar en millors condicions
l’exercici que s’ha de fer després i no el perjudicarà amb un cansament
excessiu.
• La
duració de l’escalfament és molt personal. Alguns esportistes es¬calfen només 6
o 7 minuts, mentre que d’altres ho fan durant més d’una hora.
• Durant
l’escalfament s’ha d’intentar mobilitzar la major part dels grups musculars i
de les articulacions de l’organisme.
• En
acabar l’escalfament no s’ha de deixar que passi gaire temps abans de començar
l’exercici, per tal d’evitar que es produeixi un refredament del cos.
• Com què
es tracta d’una preparació, han de fer-se exercicis que ja es coneguin, perquè
l’escalfament no representi una dificultat afegida.
Classificació
de l’escalfament.
En
l’escalfament podem distingir una part general i una d’específica.
A la part
general es realitzen exercicis que són comuns a tots els escalfaments,
independentment de l’activitat que hàgim de realitzar després.
S’han de
realitzar, primerament, exercicis en desplaçament, en els quals es mobilitza
majoritàriament tot el cos, i després, exercicis localitzats, en els quals
n’actua només una part (cames, braços...). En aquest darrer grup hem de
destacar els exercicis d’estirament, de gran utilitat en la prevenció de
lesions.
A la part
específica cal practicar accions similars a les que s’han de realitzar en
l’esport concret. Així, el corredor de velocitat realitzarà esprints curts, el
jugador de bàsquet efectuarà llançaments a cistella, i el tennista esmerçarà
una estona a efectuar serveis, volees i cops de fons o de revés.
Fases de l'escalfament:
1. CARRERA CONTINUA SUAU
2. MOBILITAT ARTICULAR
3. ESTIRAMENTS MUSCULARS
4. DESPLAÇAMENTS AMB EXERCICIS
5. JOC / ESPORT / O ACTIVITAT SIMILAR