dimarts, 23 d’octubre del 2012

BATXILLERAT: Més de qualitats físiques bàsiques

Les qualitats físiques bàsiques són les que ens permeten realitzar qualsevol activitat física: saltar, córrer, empènyer, aixecar un pes, llançar, adoptar una postura...
Les qualitats físiques bàsiques són un conjunt de factors que determinen el nostre rendiment a l’hora de dur a terme una activitat física quotidiana (córrer per agafar el tren, serrar fusta, portar la compra des del mercat...)o una activitat esportiva (jugar a futbolo a hoquei, competir en qualsevol prova d’atletisme, fer un combat de judo, etc.).
De la persona que té unes bones qualitats físiques bàsiques en diem que té una bona condició física.
Les qualitats físiques són :
1.- Resistència
És la capacitat que tenim per poder suportar una activitat de llarga durada. Per exemple fer un recorregut amb bicicleta  ,pujar una muntanya, correr 400 metres a màxima velocitat...
2.- Flexibilitat
És la capacitat que tenim per poder fer moviments el més amplis possibles. Per exemple passar una tanca, gimnàstica ritmica...
3.- Força
És la capacitat que tenim per poder vèncer una resistència. Per exemple aixecar un pes, apretar o estirar un objecte ...
4.- Velocitat
És la capacitat que tenim per fer un moviment en el mínim temps possible. Fer un esprint


Aquest enllaç et durà a una plana web amb clara informació.

http://www.xtec.cat/~rnietom/mod6/esports/condicio%20fisica/qualitats%20fisiques.htm



Vídeo RESISTÈNCIA


Vídeo FORÇA


Vídeo FLEXIBILITAT



Treball Laura 1r ESO "B"

Bon dia campeona¡¡¡¡

Hem començat l'unitat didàctica de l'escalfament i les proves físiques. En els documents adjunts trobaras la teoria per estudiar ( Més desenvolupada ) o bé pots mirar aquesta. TEORIA


Recorda que m'has de fer la fitxa de recollida de resultats.


L’ESCALFAMENT
Definició d’escalfament?
Podem definir l’escalfament com una preparació prèvia a la pràctica esportiva per tal de poder-la realitzar en les millors condicions. És un conjunt d'exercicis que es realitzen abans de la pràctica esportiva.


Objectius de l’escalfament?
L’escalfament pretén assolir dos objectius fonamentals:

1. Millorar el rendiment de l’activitat que s’està a punt de realitzar. 
Els exercicis d’escalfament ajuden a obtenir millors resultats en la pràctica esportiva fonamental. Per posar-ne un exemple: seria impossible que Carl Lewis, campió olímpic en diverses ocasions, afrontes una carrera de velocitat immediatament després d’aixecar-se del llit; o que Alberto Contador, campió de ciclisme, intentes guanyar una cursa contra rellotge sense haver preparat el seu organisme durant una bona estona.

2. Disminuir el risc de sofrir una lesió. 
Tots hem sentit que, de vegades, alguns esportistes pateixen lesions mentre realitzen una activitat esportiva. Si, a més, la musculatura de la persona està freda, les possibilitats de lesió són molt més elevades.

Un escalfament adequat farà disminuir la possibilitat de sofrir una lesió, ja que provoca un augment de la temperatura que facilita el moviment muscular.
Efectes que produeix l’escalfament en l’organisme?
1. S’activa la funció del cor i l’aparell circulatori (artèries, venes i capil•lars). 
El cor batega més de pressa i els batecs són més potents, així circula més sang pels vasos sanguinis i arriba més oxigen als músculs.

2. S’incrementa la funció de l’aparell respiratori. 
Es respira més ràpid i més profundament. Els pulmons capten més aire de l’exterior i, per tant, l’organisme en pot extreure més oxigen.

3. Augmenta la temperatura corporal i, així, la musculatura es mou amb més facilitat.
Normes a seguir per realitzar un escalfament correcte.
Quan practiquis el teu escalfament has de tenir en compte les consideracions següents:
• L’escalfament ha de ser suau i progressiu. No ha de ser intens per¬què no provoqui fatiga. D’aquesta manera complirà l’objectiu d’ajudar a realitzar en millors condicions l’exercici que s’ha de fer després i no el perjudicarà amb un cansament excessiu.
• La duració de l’escalfament és molt personal. Alguns esportistes es¬calfen només 6 o 7 minuts, mentre que d’altres ho fan durant més d’una hora.
• Durant l’escalfament s’ha d’intentar mobilitzar la major part dels grups musculars i de les articulacions de l’organisme.
• En acabar l’escalfament no s’ha de deixar que passi gaire temps abans de començar l’exercici, per tal d’evitar que es produeixi un refredament del cos.
• Com què es tracta d’una preparació, han de fer-se exercicis que ja es coneguin, perquè l’escalfament no representi una dificultat afegida.
Classificació de l’escalfament.
En l’escalfament podem distingir una part general i una d’específica.
A la part general es realitzen exercicis que són comuns a tots els escalfaments, independentment de l’activitat que hàgim de realitzar després.
S’han de realitzar, primerament, exercicis en desplaçament, en els quals es mobilitza majoritàriament tot el cos, i després, exercicis localitzats, en els quals n’actua només una part (cames, braços...). En aquest darrer grup hem de destacar els exercicis d’estirament, de gran utilitat en la prevenció de lesions.
A la part específica cal practicar accions similars a les que s’han de realitzar en l’esport concret. Així, el corredor de velocitat realitzarà esprints curts, el jugador de bàsquet efectuarà llançaments a cistella, i el tennista esmerçarà una estona a efectuar serveis, volees i cops de fons o de revés.
Fases de l'escalfament:
1. CARRERA CONTINUA SUAU
2. MOBILITAT ARTICULAR
3. ESTIRAMENTS MUSCULARS
4. DESPLAÇAMENTS AMB EXERCICIS
5. JOC / ESPORT / O ACTIVITAT SIMILAR

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Benvinguda

Bones artistes¡¡¡¡

Aquest és el primer bloc pels alumnes de 1r d'ESO i BATXILLERAT de l'IES ANTONI MAURA. 

Comenceu una etapa nova: l'ESO i BATXILLERAT, per això, allò desconegut, pot portar a què hi hagi un neguit al no saber amb què em trobaré. No us preocupeu, què amb ganes i sobretot esforç i constància, el repte estarà assolit. Ànims! Fins aviat¡¡¡¡

Txomin